Teoria sobre el juego

Les Primeres teories del joc. Plató, Aristótil, Quintilià

        

Plató                                     Aristótil                      Quintilià

Any	Autor	Teoria. Aspectes més rellevants
488-387 a.C	Pató	Va recomanar el joc per explicar millor l’aritmètica. Considera que el joc ha de servir per que l’Infant jugui i a la vegada practiqui per al seu pròxim ofici, és a dir, els nens feien servir els seus jocs, de maners que s’exercitaven amb disciplina en les seves futures professions i es preparaven per a la vida adulta
384-322 a.C	Aristòtil	Tracta el tema del joc de manera semblant a Plató, però afegeix un element nou a la seva utilitat: el caràcter medicinal. Mitjançant el joc es compensa el cansament derivat de la feina, ja que, gràcies al plaer que produeix, s’obté el descans i la relaxació.
30-95	M.F.Quintilià	Considera el joc com un element motivador. Diu que es aconsellable evitar que l’infant es cansi massa aviat d’estudiar, per a la qual cosa proposa que el procés educatiu es resolgui com una cosa de joc.